dissabte, 17 d’octubre de 2009

Exposició Foto-Síntesi de Josep Guiolà en el Museu de la Gabella

Josep Guiolà (Arbúcies, 1944) és fotògraf de vocació i membre cofundador de la secció fotogràfica Centre d'Arbúcies. Aquest artista, considera la fotografia com un art en majúscules, aficionat des de fa més de 35 anys al món de les càmeres i negatius, ha sabut compaginar el seu ofici de carnisser amb una afició que l'ha portat a fer més de 30 exposicions individuals (Barcelona, Girona, Olot, Perpinyà, Torroella de Montgrí, Arbúcies...) i a rebre un gran reconeixement, assolint els principals premis en diferents concursos d'àmbit nacional i estatal (Blanes, Ripoll, Xàtiva, Arbúcies, El Masnou...)


FOTO - SÍNTESI presenta 41 fotografies solars, d'una qualitat artística extraordinària, fruit del treball d'experimentació i de recerca d'en Josep Guiolà. En aquesta exposició, en Josep utilitza els seus amplis coneixements fotogràfics per convertir la tècnica fotogràfica en ART. En plena era de la fotografia digital i del photoshop crea unes imatges úniques a partir del treball sobre paper fotogràfic en blanc i negre i sense la utilització de cap aparell fotogràfic. Sens dubte aquest treball tindrà un llarg recorregut i estem convençuts que col·loca el llistó molt amunt, a l’alçada dels millors fotògrafs - artistes contemporanis.


Quan l'any 1839 William Henry Fox Talbot va presentar l'invent del negatiu fotogràfic, va anomenar-lo photogenic drawings, és a dir, dibuixos produïts per la llum. Era el que més tard s'acabaria denominant fotografies, dibuixos de llum. Els dos noms il·lustren de forma poètica el treball que Josep Guiolà ens presenta en aquesta exposició ja que, encara que realitzat exclusivament amb mitjans fotogràfics, sembla trobar-se a cavall entre el dibuix i la fotografia.
El procés és sempre el mateix: recollir espècimens botànics, posar-los al sol premsats entre un vidre i un paper sensible a la llum (durant un període de 3 a 48 hores), separar la planta del paper, submergir-lo en un bany de fixador per aturar l'efecte de la llum i, finalment, banyar-lo en un virador per tal de canviar el color de les imatges.

Tot i amb això, el resultat sempre és diferent. Cada imatge depèn d'un conjunt de variables atzaroses:la quantitat i tipus de saba que desprèn la planta, les característiques de la llum solar durant les hores d'exposició i el grau de caducitat del paper usat i de variables com la composició, el color del virador (siena, carbó, or o cobalt) o bé la marca del paper fotogràfic que s'usa (encara que no ho sembli, són papers per reproduir imatges en blanc i negre). Aquesta varietat és fruit, en bona part, del coneixement que Josep Guiolà ha desenvolupat amb tant mestratge en l'art de la fotografia.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Abstraccions de Josep Guiolà tot el mes de Febrer del 2010 a Sant Feliu de Guixols

Ja fa molts anys que la fotografia és un gènere més dins el panorama artístic. Va ser amb les anomenades avantguardes històriques que la fotografia es va deixar d’entendre com un simple instrument que facilitava la feina dels creadors i aconseguia així la categoria d’obra artística.

Josep Guiolà, fotògraf experimentat i gran coneixedor de la tècnica i els processos fotogràfics, sempre ens ha mostrat les seves imatges com autèntiques obres d’art. Amb aquesta exposició s’endinsa en una nova experiència i es separa de la seva càmera i de l’ampliadora per fer una altra mena de “fotografies”. Així doncs, el fotògraf surt del seu estudi-laboratori i treballa amb les seves mans damunt el material fotografic. El resultat són aquestes obres abstractes fruit de la imaginació de l’artista. malgrat que el suport sigui fotogràfic no podem parlar de fotografies pròpiament dites.
Es tracta de pintar el paper fotogràfic amb liquíds com el fixador, el revelador o l’aigua, entre altres elements, i deixar-lo positivar al sol. Guiolà passa de treballar en un espai fosc i reduit sota la llum d’una bombeta vermella, a fer-ho a l’aire lliure i amb la claror del dia. Si bé el paper i els líquids per blanc i negre no els pot tocar la llum i són exclusivament per a fer fotografies sense color, podem comprovar aquí que amb la llum solar reaccionen d’una manera que dónen color a la superfícies i segons els líquids que s’utilitzen i la marca dels papers el resultat és diferent, canvien les tonalitats però paradoxalment sempre hi ha color. Aquest misteri és el que empenyia a l’artista a seguir provant amb diferents materials fins a aconseguir allò desitjat.
Aquesta vegada Josep Guiolà en comptes de fotografiar, pinta damunt el paper i deixa treballar al sol perquè transformi els colors. Però sense la inquietut de l’artista ni el gran coneixament que té de la tècnica i del material fotogràfic aquesta exposició no hagués estat possible.

És gràcies doncs, una vegada més, a les ganes de buscar noves experiències i a la curiositat i el treball incansable de Josep Guiolà, que ens regala aquest conjunt d’imatges, fugint d’allò tradicional i convertint cada peça en una petita obra d’art.


Irene Forts Plana