dimecres, 8 d’octubre de 2008

Josep Guiolà (Batecs de colors)



Una vegada vaig llegir que la fotografia com a representació era una mentida i que ho havia sigut sempre. Que la simulació no havia arribat amb la fotografia digital sinó que fotògrafs de fa més de cent anys ja eren criticats per haver manipulat les seves imatges, molts retrats de grans personatges dels anys quaranta ja estaven retocats.
La única diferència amb el que passa actualment és que la manipulació (gràcies a la fotografia digital) està a l’abast de tothom. Però Josep Guiolà, igual que un fotògraf del segle passat, manipula i transforma les seves imatges manualment, seguint els processos tradicionals. Defensor de la fotografia analògica i sense haver fet mai ús del tractament digital, Guiolà obté un resultat sorprenent que només es pot aconseguir amb un gran domini de la tècnica i un afany d’experimentació i curiositat davant el material fotogràfic.

Aquesta exposició presenta l’últim treball de l’autor, el qual està protagonitzat pel color. Es tracta d’una sèrie de fotografies en blanc i negre que sotmeses a un procés químic en el moment del revelar-les sobre paper plastificat, es transformen i esdevenen úniques.
Guiolà, partint sempre d’un negatiu en blanc i negre, ha volgut donar forma, color i misteri a les seves imatges a través de trames, viradors i tintes. Amb la barreja de varies tècniques aconsegueix colors i textures que no trobaríem en un negatiu de color. S’endinsa al laboratori com aquell qui es planta davant d’una tela en blanc i comença a crear amb líquids, pinzells, papers, flors i objectes fins a obtenir allò que desitja. Revela, fixa, renta, tinta, vira, esbandeix, torna a virar, a tintar, a rentar... incansablement juga i investiga amb els materials.




El resultat és aquesta mostra de fotografies on el nu femení esdevé l’objecte de la mirada del fotògraf, un conjunt de retrats i figures en el que descobrim rostres molt expressius, postures i actituds acompanyades moltes vegades d’un objecte que ajuda a interpretar la sensibilitat que vol expressar el fotògraf davant d’un tema. Són fotografies pensades i treballades abans i després de ser executades i que no volen, ni poden, deixar indiferent a aquell qui les contempla.


Es tracta d’un recull d’imatges amb vida pròpia, fotografies els colors de les quals amb el temps canvien, bateguen, i es transformen. De la mateixa manera com el pas de les estacions es reflecteix en el color dels paisatges, caldrà seguir el camí d’aquesta exposició!
Irene Forts