diumenge, 14 d’octubre de 2012

Soci de la Setmana ( Capítol IX ) Natàlia Reverter

Això va agafant ritme.... avui fa una setmana penjàvem les fotos del VIII capítol i avui les del IX capítol i ho fem amb la Natàlia Reverter una noia d'Anglès a fincada a Arbúcies. i que l'any 2008 va fer el curset de la secció i ja no ha deixat el grup com ella diu de (bojos per la fotografia...) Us convidem a veure les fotos i no us perdeu el text.

 
En l'època que jo era petita (anys 70-80), la fotografia no era a l'abast de tothom. Era l'època de les càmeres en blanc i negre, de les primeres polaroid i sobretot eren grosses i pesaven. No es tenia costum de fotografiar. Això si, en tots els aconteixements eclesiàstics: batejos, comunions i casaments hi havia la foto de rigor. Gent amb postura rígida i mirant a càmera, més aviat amb poca naturalitat.

 
 
 
La única referència de com era jo de petita era bàsicament aquesta. També alguna foto de curs amb els festivals que fèiem a "cales monges" al meu poble de naixement: Anglès. Ja de petita m'encantava mirar-me-les, em feia rememorar aquell dia al zoo, aquelles arrossades o costellades amb els pares i els tiets i cosins al bell mig de Sant Martí Sacalm, sota les cingleres del Far (eren altres temps i fer foc al bosc era tant normal com avui dia és impensable)

 
 
 
Recordo que em vaig fer manualment un àlbum de fotografies amb cartolines i amb portades dibuixades i amb títols ben florejats on posar la meva vida fotografiada. Possiblement, hi havia més cartolines que fotos. Realment en tenia ben poques. Es pot dir, que el primer mes de vida del meu fill ja en tenia tantes com jo en tota la meva infantesa. Potser aquest afany de recopilar fotos i descobrir-hi la història que hi ha darrera i també de copçar l'instant inamovible que perdura malgrat els anys, és el que m'atrau de la fotografia. També, haig de dir que sóc una persona que em fascina qualsevol expressió artística, la bellesa, la creativitat, la sensibilitat... Ara, ja puc comptar amb una bona càmera que em permet capturar imatges més nítides, més precises, i el formar part d'aquest col•lectiu de "bojos" per la fotografia, fa que cada dia aprenguis una mica més i cadascú aporta de la seva experiència i els més "adelantats" comparteixin la tècnica per ampliar els coneixements dels demés. Sincerament això és d'agrair.

 
 
Disfruto molt també quan entremig de centenars de fotografies, en descobreixes una amb possibilitats de poder-la treballar, millorar, amb un reenquadrament diferent i amb un tractament més o menys acurat. Tot i que la falta de temps, no acompanyi massa en aquesta afició tant complerta, val la pena continuar Gràcies a tots