Adjuntem acte del veredicte del jurat, del fallo celebrat avui Diumenge dia 4 de Juliol del 2010.
El pròxim diumenge dia 18 de Juliol entregar de premis.
diumenge, 4 de juliol del 2010
Resultat Fallo XVI Concurs D'enramades 2010
Adjuntem acte del veredicte del jurat, del fallo celebrat avui Diumenge dia 4 de Juliol del 2010.
El pròxim diumenge dia 18 de Juliol entregar de premis.
dimecres, 2 de juny del 2010
dimecres, 5 de maig del 2010
dissabte, 20 de març del 2010
Exposició de Josep Guiolà ( VENUS) El Museu de la Gabella del 20 de Març al 5 d'Abril
VENUS
Barcelona, Madrid, Paris, Nova York... Arbúcies, l’art de la fotografia analògica!
El Museu Etnològic del Montseny presenta una selecció dels darrers treballs del fotògraf arbucienc Josep Guiolà. En aquesta ocasió el nexe comú d’aquesta exposició és el cos femení, que l’artista fa servir per expressar i transmetre tot un ventall de sensacions a partir de negatius i paper blanc i negre.
VENUS reuneix 45 obres artístiques, agrupades en 4 àmbits creatius, utilitzant la fotografia i les tècniques de positivat com a base per a les seves creacions. Aquest procés neix del retrat d’estudi amb la càmera analògica, el revelat, on hi aplica el revelador sempre amb pinzell i el positivat amb l’ampliadora. La seqüència i complexitat de processos que intervenen en l’obtenció de les diferents obres fa que cada imatge sigui irrepetible. En paraules de l’autor: la fotografia té un començament, però no té un final i es precisament aquest esperit de recerca dels límits creatius a partir de l’aplicació de les tècniques fotogràfiques tradicionals que porta a Josep Guiolà a crear petites obres d’art.
La frase reclam que acompanya l’exposició és: Barcelona, Madrid, Paris, Nova York...Arbúcies, l’art de la fotografia analògica que en paraules del director del Museu, vol refermar i fer arribar a la gent, que en el territori, en els museus locals, moltes vegades també si poden trobar exposicions de gran nivell com Venus.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Exposició Foto-Síntesi de Josep Guiolà en el Museu de la Gabella
Josep Guiolà (Arbúcies, 1944) és fotògraf de vocació i membre cofundador de la secció fotogràfica Centre d'Arbúcies. Aquest artista, considera la fotografia com un art en majúscules, aficionat des de fa més de 35 anys al món de les càmeres i negatius, ha sabut compaginar el seu ofici de carnisser amb una afició que l'ha portat a fer més de 30 exposicions individuals (Barcelona, Girona, Olot, Perpinyà, Torroella de Montgrí, Arbúcies...) i a rebre un gran reconeixement, assolint els principals premis en diferents concursos d'àmbit nacional i estatal (Blanes, Ripoll, Xàtiva, Arbúcies, El Masnou...)
FOTO - SÍNTESI presenta 41 fotografies solars, d'una qualitat artística extraordinària, fruit del treball d'experimentació i de recerca d'en Josep Guiolà. En aquesta exposició, en Josep utilitza els seus amplis coneixements fotogràfics per convertir la tècnica fotogràfica en ART. En plena era de la fotografia digital i del photoshop crea unes imatges úniques a partir del treball sobre paper fotogràfic en blanc i negre i sense la utilització de cap aparell fotogràfic. Sens dubte aquest treball tindrà un llarg recorregut i estem convençuts que col·loca el llistó molt amunt, a l’alçada dels millors fotògrafs - artistes contemporanis.
Quan l'any 1839 William Henry Fox Talbot va presentar l'invent del negatiu fotogràfic, va anomenar-lo photogenic drawings, és a dir, dibuixos produïts per la llum. Era el que més tard s'acabaria denominant fotografies, dibuixos de llum. Els dos noms il·lustren de forma poètica el treball que Josep Guiolà ens presenta en aquesta exposició ja que, encara que realitzat exclusivament amb mitjans fotogràfics, sembla trobar-se a cavall entre el dibuix i la fotografia.
El procés és sempre el mateix: recollir espècimens botànics, posar-los al sol premsats entre un vidre i un paper sensible a la llum (durant un període de 3 a 48 hores), separar la planta del paper, submergir-lo en un bany de fixador per aturar l'efecte de la llum i, finalment, banyar-lo en un virador per tal de canviar el color de les imatges.
Tot i amb això, el resultat sempre és diferent. Cada imatge depèn d'un conjunt de variables atzaroses:la quantitat i tipus de saba que desprèn la planta, les característiques de la llum solar durant les hores d'exposició i el grau de caducitat del paper usat i de variables com la composició, el color del virador (siena, carbó, or o cobalt) o bé la marca del paper fotogràfic que s'usa (encara que no ho sembli, són papers per reproduir imatges en blanc i negre). Aquesta varietat és fruit, en bona part, del coneixement que Josep Guiolà ha desenvolupat amb tant mestratge en l'art de la fotografia.
FOTO - SÍNTESI presenta 41 fotografies solars, d'una qualitat artística extraordinària, fruit del treball d'experimentació i de recerca d'en Josep Guiolà. En aquesta exposició, en Josep utilitza els seus amplis coneixements fotogràfics per convertir la tècnica fotogràfica en ART. En plena era de la fotografia digital i del photoshop crea unes imatges úniques a partir del treball sobre paper fotogràfic en blanc i negre i sense la utilització de cap aparell fotogràfic. Sens dubte aquest treball tindrà un llarg recorregut i estem convençuts que col·loca el llistó molt amunt, a l’alçada dels millors fotògrafs - artistes contemporanis.
Quan l'any 1839 William Henry Fox Talbot va presentar l'invent del negatiu fotogràfic, va anomenar-lo photogenic drawings, és a dir, dibuixos produïts per la llum. Era el que més tard s'acabaria denominant fotografies, dibuixos de llum. Els dos noms il·lustren de forma poètica el treball que Josep Guiolà ens presenta en aquesta exposició ja que, encara que realitzat exclusivament amb mitjans fotogràfics, sembla trobar-se a cavall entre el dibuix i la fotografia.
El procés és sempre el mateix: recollir espècimens botànics, posar-los al sol premsats entre un vidre i un paper sensible a la llum (durant un període de 3 a 48 hores), separar la planta del paper, submergir-lo en un bany de fixador per aturar l'efecte de la llum i, finalment, banyar-lo en un virador per tal de canviar el color de les imatges.
Tot i amb això, el resultat sempre és diferent. Cada imatge depèn d'un conjunt de variables atzaroses:la quantitat i tipus de saba que desprèn la planta, les característiques de la llum solar durant les hores d'exposició i el grau de caducitat del paper usat i de variables com la composició, el color del virador (siena, carbó, or o cobalt) o bé la marca del paper fotogràfic que s'usa (encara que no ho sembli, són papers per reproduir imatges en blanc i negre). Aquesta varietat és fruit, en bona part, del coneixement que Josep Guiolà ha desenvolupat amb tant mestratge en l'art de la fotografia.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Abstraccions de Josep Guiolà tot el mes de Febrer del 2010 a Sant Feliu de Guixols
Ja fa molts anys que la fotografia és un gènere més dins el panorama artístic. Va ser amb les anomenades avantguardes històriques que la fotografia es va deixar d’entendre com un simple instrument que facilitava la feina dels creadors i aconseguia així la categoria d’obra artística. 
Josep Guiolà, fotògraf experimentat i gran coneixedor de la tècnica i els processos fotogràfics, sempre ens ha mostrat les seves imatges com autèntiques obres d’art. Amb aquesta exposició s’endinsa en una nova experiència i es separa de la seva càmera i de l’ampliadora per fer una altra mena de “fotografies”. Així doncs, el fotògraf surt del seu estudi-laboratori i treballa amb les seves mans damunt el material fotografic. El resultat són aquestes obres abstractes fruit de la imaginació de l’artista. malgrat que el suport sigui fotogràfic no podem parlar de fotografies pròpiament dites.
Es tracta de pintar el paper fotogràfic amb liquíds com el fixador, el revelador o l’aigua, entre altres elements, i deixar-lo positivar al sol. Guiolà passa de treballar en un espai fosc i reduit sota la llum d’una bombeta vermella, a fer-ho a l’aire lliure i amb la claror del dia. Si bé el paper i els líquids per blanc i negre no els pot tocar la llum i són exclusivament per a fer fotografies sense color, podem comprovar aquí que amb la llum solar reaccionen d’una manera que dónen color a la superfícies i segons els líquids que s’utilitzen i la marca dels papers el resultat és diferent, canvien les tonalitats però paradoxalment sempre hi ha color. Aquest misteri és el que empenyia a l’artista a seguir provant amb diferents materials fins a aconseguir allò desitjat.
Aquesta vegada Josep Guiolà en comptes de fotografiar, pinta damunt el paper i deixa treballar al sol perquè transformi els colors. Però sense la inquietut de l’artista ni el gran coneixament que té de la tècnica i del material fotogràfic aquesta exposició no hagués estat possible.
És gràcies doncs, una vegada més, a les ganes de buscar noves experiències i a la curiositat i el treball incansable de Josep Guiolà, que ens regala aquest conjunt d’imatges, fugint d’allò tradicional i convertint cada peça en una petita obra d’art.
Irene Forts Plana
Josep Guiolà, fotògraf experimentat i gran coneixedor de la tècnica i els processos fotogràfics, sempre ens ha mostrat les seves imatges com autèntiques obres d’art. Amb aquesta exposició s’endinsa en una nova experiència i es separa de la seva càmera i de l’ampliadora per fer una altra mena de “fotografies”. Així doncs, el fotògraf surt del seu estudi-laboratori i treballa amb les seves mans damunt el material fotografic. El resultat són aquestes obres abstractes fruit de la imaginació de l’artista. malgrat que el suport sigui fotogràfic no podem parlar de fotografies pròpiament dites.
Es tracta de pintar el paper fotogràfic amb liquíds com el fixador, el revelador o l’aigua, entre altres elements, i deixar-lo positivar al sol. Guiolà passa de treballar en un espai fosc i reduit sota la llum d’una bombeta vermella, a fer-ho a l’aire lliure i amb la claror del dia. Si bé el paper i els líquids per blanc i negre no els pot tocar la llum i són exclusivament per a fer fotografies sense color, podem comprovar aquí que amb la llum solar reaccionen d’una manera que dónen color a la superfícies i segons els líquids que s’utilitzen i la marca dels papers el resultat és diferent, canvien les tonalitats però paradoxalment sempre hi ha color. Aquest misteri és el que empenyia a l’artista a seguir provant amb diferents materials fins a aconseguir allò desitjat.
Aquesta vegada Josep Guiolà en comptes de fotografiar, pinta damunt el paper i deixa treballar al sol perquè transformi els colors. Però sense la inquietut de l’artista ni el gran coneixament que té de la tècnica i del material fotogràfic aquesta exposició no hagués estat possible.
És gràcies doncs, una vegada més, a les ganes de buscar noves experiències i a la curiositat i el treball incansable de Josep Guiolà, que ens regala aquest conjunt d’imatges, fugint d’allò tradicional i convertint cada peça en una petita obra d’art.
Irene Forts Plana
dilluns, 6 de juliol del 2009
Fallo Concurs Enramades 2009
Com molt be ja sabeu ahir es va fer el fallo del concurs d'enramades d'enguany.
us adjunto Acte del Fallo, i alguna foto del fallo.
us adjunto Acte del Fallo, i alguna foto del fallo.
dimarts, 17 de març del 2009
VIURE I PERDRE`S DE Josep Guiolà
El nostre Soci Josep Guiolà exposa el seu treball Viure i Perdre's del 30 de Març el 30 d'Abril. a la biblioteca Municipal de Natahoyo, Gijón.
Una vegada més, incansable d’investigar davant les tècniques de la fotografia, Josep Guiolà ens presenta, una sèrie d’imatges fruit dels viatges que ha realitzat al llarg dels anys. Viatges constants dels quals ha immortalitzat moments a través del seu objectiu i que ara ressuscita amb aquesta exposició.
Es tracta d’una col•lecció de fotografies que mostren paisatges, racons, vistes...de diversos indrets i ciutats d’arreu; Portugal, França, Itàlia, Andalusia, Cantàbria, Mallorca, l’ Empordà o el nostre Montseny; llocs insòlits, paisatges fantasmagòrics, buits de persones, que evoquen sensacions de somni, de solitud.
Els moments són aquells segons únics i màgics que potser no es veuen a través de la càmera però sí podem recordar quan tenim la imatge en mà. I aquí Guiolà mostra els llocs, les ciutats, els entorns i paratges on ha estat i ha viscut experiències. En definitiva mostra els moments que ha pogut captar dels seus viatges, i ens convida a perdre’ns, a viure sensacions a través de les seves fotografies.
Una vegada més, incansable d’investigar davant les tècniques de la fotografia, Josep Guiolà ens presenta, una sèrie d’imatges fruit dels viatges que ha realitzat al llarg dels anys. Viatges constants dels quals ha immortalitzat moments a través del seu objectiu i que ara ressuscita amb aquesta exposició.
Es tracta d’una col•lecció de fotografies que mostren paisatges, racons, vistes...de diversos indrets i ciutats d’arreu; Portugal, França, Itàlia, Andalusia, Cantàbria, Mallorca, l’ Empordà o el nostre Montseny; llocs insòlits, paisatges fantasmagòrics, buits de persones, que evoquen sensacions de somni, de solitud.
Els moments són aquells segons únics i màgics que potser no es veuen a través de la càmera però sí podem recordar quan tenim la imatge en mà. I aquí Guiolà mostra els llocs, les ciutats, els entorns i paratges on ha estat i ha viscut experiències. En definitiva mostra els moments que ha pogut captar dels seus viatges, i ens convida a perdre’ns, a viure sensacions a través de les seves fotografies.
dilluns, 15 de desembre del 2008
XXXII CONCURS ESTATAL DE FOTOGRAFIA I XXV TROFEEU TORRE D'ARBOÇ
El dia 11 de gener es va fer el lliurement de premis del trofeu Torre D'Arboç.
El diumenge 14 de desembre es va celebra el XXXII Concurs estatal de fotografia i XXV Trofeu Torre d’Arboç.
Es varen rebre un total de 275 fotografies de 76 autors diferents, us adjuntem l’acte amb el veredicte del jurat.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Josep Guiolà (Batecs de colors)
Una vegada vaig llegir que la fotografia com a representació era una mentida i que ho havia sigut sempre. Que la simulació no havia arribat amb la fotografia digital sinó que fotògrafs de fa més de cent anys ja eren criticats per haver manipulat les seves imatges, molts retrats de grans personatges dels anys quaranta ja estaven retocats.
La única diferència amb el que passa actualment és que la manipulació (gràcies a la fotografia digital) està a l’abast de tothom. Però Josep Guiolà, igual que un fotògraf del segle passat, manipula i transforma les seves imatges manualment, seguint els processos tradicionals. Defensor de la fotografia analògica i sense haver fet mai ús del tractament digital, Guiolà obté un resultat sorprenent que només es pot aconseguir amb un gran domini de la tècnica i un afany d’experimentació i curiositat davant el material fotogràfic.
Aquesta exposició presenta l’últim treball de l’autor, el qual està protagonitzat pel color. Es tracta d’una sèrie de fotografies en blanc i negre que sotmeses a un procés químic en el moment del revelar-les sobre paper plastificat, es transformen i esdevenen úniques.
Guiolà, partint sempre d’un negatiu en blanc i negre, ha volgut donar forma, color i misteri a les seves imatges a través de trames, viradors i tintes. Amb la barreja de varies tècniques aconsegueix colors i textures que no trobaríem en un negatiu de color. S’endinsa al laboratori com aquell qui es planta davant d’una tela en blanc i comença a crear amb líquids, pinzells, papers, flors i objectes fins a obtenir allò que desitja. Revela, fixa, renta, tinta, vira, esbandeix, torna a virar, a tintar, a rentar... incansablement juga i investiga amb els materials.
El resultat és aquesta mostra de fotografies on el nu femení esdevé l’objecte de la mirada del fotògraf, un conjunt de retrats i figures en el que descobrim rostres molt expressius, postures i actituds acompanyades moltes vegades d’un objecte que ajuda a interpretar la sensibilitat que vol expressar el fotògraf davant d’un tema. Són fotografies pensades i treballades abans i després de ser executades i que no volen, ni poden, deixar indiferent a aquell qui les contempla.
Es tracta d’un recull d’imatges amb vida pròpia, fotografies els colors de les quals amb el temps canvien, bateguen, i es transformen. De la mateixa manera com el pas de les estacions es reflecteix en el color dels paisatges, caldrà seguir el camí d’aquesta exposició!
Irene Forts
Subscriure's a:
Missatges (Atom)